En primer lloc un "clàssic". Volvo te un posicionament clar i molt marcat. Quan hom diu Volvo automaticament i en la majoria de casos pensa en SEGURETAT. Com a marca crec que a aconseguit molt be el seu objectiu fins al punt que és dificil separar Volvo de la idea de seguretat. Una marca orientada a un public més adult, a families i/o gent amb nens petits.
2. Mercedes:
En segon lloc un posicionament també molt aconseguit amb els anys. Dir Mercedes és dir ELEGÀNCIA. És dir classe. Una gamma de cotxes orientats a persones amb un poder adquisitiu alt i que de alguna manera reclamen notorietat. Mercedes és probablement la marca de cotxes amb més glamour del mon. Al menys una de les que més. Un cotxe orientat a un públic adult, de mitjana edat en endavant.
3. BMW:
El cas de BMW opino que és una mica especial. Per decidir clarament quin és el seu posicionament el primer que s'ha de destacar és la seva procedència: Alemanya. No només amb BMW, si no en general amb la tecnologia bàvara, hi ha la creença (al meu entendre, ben fonamentada) de que qualsevol cosa fabricada allà, ha de ser necessariament de qualitat, fiable. I BMW no és una excepció. FIABILITAT és al paraula per definir el posicionament. Tanmateix seguretat, elegància, disseny. Però crec que destaca la fiabilitat. Un cotxe alemany és fiable. Igual que passa amb Opel, sols que BMW esta un graó per sobre i se’l considera de una gamma més alta.
4. Dacia:
Sempre he pensat que Dacia, la marca de cotxes de origen Romanès, ha estat la única que ha tingut valor per sortir al mercat oferint una alternativa a la resta de firmes de cotxes del món: Això és trencar amb una de les principals característiques que mantenen tots els seus competidors i que mai ningú ha gosat tocar gaire; el preu.
Un cotxe és car, sigui de la marca que sigui. Naturalment varia depenent del model i la marca, però és extraordinàriament difícil baixar dels 10.000€. Si les companyies de automòbils no han fet mai del preu (de la reducció del mateix) una arma de màrqueting significa alguna cosa. Probablement que el cost de fabricació no els i dona marge per reduir el preu final.
Sigui com sigui, Dacia va canviar això. El seu posicionament, que trenca amb els esquemes en el món dels cotxes és el de ECONÒMIC. Absolutament ningú més te uns preus tan competitius al mercat.
La aposta per això, no els i a sortit gaire bé a jutgar per el nivell de vendes.
Un cotxe és car, sigui de la marca que sigui. Naturalment varia depenent del model i la marca, però és extraordinàriament difícil baixar dels 10.000€. Si les companyies de automòbils no han fet mai del preu (de la reducció del mateix) una arma de màrqueting significa alguna cosa. Probablement que el cost de fabricació no els i dona marge per reduir el preu final.
Sigui com sigui, Dacia va canviar això. El seu posicionament, que trenca amb els esquemes en el món dels cotxes és el de ECONÒMIC. Absolutament ningú més te uns preus tan competitius al mercat.
La aposta per això, no els i a sortit gaire bé a jutgar per el nivell de vendes.
4. Audi:
Dir Audi és dir CARISMA. Un cotxe de aquesta marca te classe, és distintiu, el seu disseny i la seva tecnologia són de màxim nivell... En una paraula, és carismàtic. Com a marca no esta posicionada a dalt de tot del rànquing de més cars ni de més luxosos. Evidentment és una marca de cotxes de gama alta, però no molt menys el que més. I tot i això, la firma a aconseguir distanciar-se de les seves competidores mitjançant la idea de carisma que transmeten els seus cotxes. Tenir un Audi és tenir carisma.
5. Porsche:
El Porsche es un cas una mica especial. D’entrada, qui te un Porsche? Quants sen veuen per el carrer? Pocs, molt pocs. Evidentment això ocorre perquè el preu dels productes de aquesta marca, bé, diguem que no estan al abast de gaires butxaques. Per tant, la relació és rapida i evident: Porsche igual a car. Però naturalment els senyors de Porsche no es conformen amb aquesta associació de idees, que per altre banda pot ser contraproduent. És clar que no seria la primera vegada a la historia de la publicitat que una marca (la que sigui) decideix posicionar-se com a car. Porsche ho podia haver fer i "aqui paz i despues gloria". Però han anat una mica més enllà. La marca és especial, es difícil de posseir un Porsche (perquè a banda, tampoc surts al carrer i veuràs gaires concessionaris de Porsche). En una paraula, es exclusiu. El Porsche és un cotxe que destaca per la seva EXCLUSIVITAT.
6. Peugeot:
9. Honda:
10. Opel:
Ja des de els seus inicis, la firma francesa s'ha caracteritzat per el DISSENY dels seus vehicles. El punt que més la diferenciat dels seus competidors no és altre que aquest. Veure un Peugeot és veure quelcom que s'allunya de la convencionalitat. Estem parlant des de el punt de vista estètic. Tan els seus exteriors com sobretot els seus interiors, són diferents a la resta. Tenen i conserven un punt que els diferencia. Dins de la gamma mitja de cotxes, Peugeot ha apostat sempre per oferir als seus clients un disseny diferent. Des de els seus inicis fins a la actualitat.
7. Land Rover:
Potser la marca per excel·lència de cotxes 4 x 4. D'entrada un tot terreny és un cas especial en el món dels vehicles. Tradicionalment tenir un 4 x 4 era sinònim de aventura. Anar a la muntanya, al bosc, o a qualsevol indret allunyat de la ciutat. Era (i encara és però avui amb matisos) una forma de evadir-se. En definitiva era LLIBERTAT. I vet aquí la paraula que defineix els posicionament de Land Rover.
Els matisos als que em referia tenen a veure amb la evolució que s'ha fet dels tot terrenys. Actualment un cotxe d'aquests també esta destinat a la ciutat i es fan servir com a mono volums familiars o fins i tot com a utilitaris (depèn de cadascú). Per tant, la majoria de firmes de 4 x 4 ha canviat en menor o major grau el seu posicionament per adaptar-lo als nous temps, a la ciutat. Land Rover ha mantingut aquesta línia dels seus orígens. Land Rover continua sent sinònim de llibertat.
8. Seat:
La marca de cotxes espanyola per excel·lència opta per un posicionament valent i arriscat. Els productes de la firma solen anar lligats a un Target força definit; els joves. Tan els seus dissenys com els seus atributs així com fins i tot els noms dels seus successius cotxes, li donen clarament un aire de AGRESSIVITAT. Posseir un Seat et dona força, et dona empenta. Són cotxes joves, esportius... agressius.
9. Honda:
La firma japonesa esta alerta de les noves tendències. Com la majoria dels seus competidors, s'adapten als nous temps. En quan a posicionament no és una excepció. Avui dia, son moltes les marques de cotxes que orienten la seva identitat corporativa cap al medi ambient. gairebé totes tenen alguna cosa a dir, però la majoria val a dir que mantenen la seva imatge de marca original. Honda doncs, és potser la que actualment aposta més fermament per el medi ambient i la que més ressò té. Honda avui en dia es ECOLÒGIC. Veurem el dia de demà.
A la marca alemanya no li van cap favor les seves competidores més properes. Com deia anteriorment, en el món dels automòbils, dir alemany és dir fiabilitat. I Opel ho és. Però és clar, no és la única i com es sol dir, sempre hi ha un peix més gros. En aquest cas és BMW; marca alemanya per excel·lència, amb una credibilitat increïble. Opel, per dir-ho així, és el germà pobre i ja pot ser lo alemany que vulgui que sempre estarà a la hombre de BMW. Per tant, des de Opel s'ha optat per variar una mica el seu posicionament. Es manté la força que li atorga ser alemany però conscient que no és suficient, s'han decantat per la INNOVACIÓ. Des de ja fa uns anys, Opel fa esforços per millorar, treure nous atributs als seus productes que als ulls del consumidor li donin la sensació de continu avanç tecnològic.
